Archivo por meses: noviembre 2011

Quan la participació funciona

Portem tot un any treballant amb les entitats del tercer sector de l’Alt Empordà per constituir la Taula del Benestar Social de la comarca. Ens hem anat reunint aproximadament cada dos mesos. En total, han participat activament en el procés al voltant d’una vintena d’entitats.

Durant aquest temps les entitats s’han conegut entre elles, han compartit informació sobre qui són i què fan, han posat en comú les seves percepcions sobre la realitat social a la comarca i han definit indicadors per fer un seguiment acurat de les necessitats socials a l’Alt Empordà. Un cop assentades les bases per al coneixement mutu, s’ha treballat, a fons, en la definició del reglament de la futura Taula de Benestar Social. S’han acordat els objectius de la Taula, les seves funcions, les condicions per formar-ne part i la organització interna. S’ha discutit sobre com es prendran les decisions, cada quan es reunirà la Taula o qui s’encarregarà de convocar-la i de fer el seguiment del Pla de Treball.

Després d’un any de feina conjunta hem aconseguit constituir un grup de treball cohesionat, implicat i il·lusionat amb el projecte. Amb moltes iniciatives i ganes de treballar per millorar la inclusió social a la comarca. No ha estat fàcil. Hem passat moments de desencís i desconfiança en la utilitat de tot plegat. La sensació de “perdre el temps discutint” quan hi ha tantes coses per fer i tantes persones en situació extrema ha planejat sovint sobre les deliberacions de la Taula. Però el convenciment de que la única manera de sortir endavant és sumant esforços ha portat a les entitats a superar tots aquests obstacles.

Hores d’ara ja hem acordat els punts bàsics del que serà el reglament de la Taula. Un cop formalitzat aquest document serà aprovat i signat per totes les entitats participants en la Taula i es convocarà un acte públic de presentació per donar a conèixer la iniciativa i atreure altres entitats interessades en participar. La primera assemblea ordinària de la Taula es dedicarà a consensuar el pla de treball per 2012 i a posar en marxa iniciatives i projectes per treballar de manera conjunta en la lluita per un territori inclusiu. Iniciatives, idees i il·lusió no manquen. El repte ara és poder donar resposta a les expectatives creades. Un repte difícil però, al mateix temps, altament motivador.

LinkedInTwitterFacebookGoogle+EvernoteCompartir

Als futurs arquitectes els preocupa la perspectiva de génere

Els arquitectes d’avui en dia poden parlar, i molt, d’ecologia i medi ambient. Però això no ha estat sempre així. Des de fa uns anys, per donar resposta als nous requeriments, els arquitectes s’han vist obligats a posar-se al dia en sistemes d’estalvi energètic, materials ecològics o edificis saludables.

Recentment s’està introduint un nou concepte en els concursos públics: el de la perspectiva de gènere. És molt probable que, en el futur, aquest requeriment s’afegeixi de manera habitual i els arquitectes en sàpiguen tant d’aquest tema com d’arquitectura sostenible.

Un equip de professors (i professores!) de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili va voler anticipar-se a aquesta nova necessitat treballant el concepte de la perspectiva de gènere en la seva assignatura. Però explicar què és la perspectiva de gènere i les seves implicacions no és tan fàcil. Per aquest motiu, em varen demanar si els podia ajudar i varen programar una sessió amb els seus estudiants.

Per a mi, explicar a arquitectes el concepte de perspectiva de gènere era tot un repte. Si optava per explicar la perspectiva de gènere des de la teoria sociològica probablement la sessió hauria estat un fracàs. Però intentar parlar d’arquitectura quan no en sé hauria estat encara pitjor.  Així que vaig optar per explicar, des de la meva experiència, com aplico aquest concepte en els meus projectes per, després, proposar un debat per traslladar els meus conceptes i constructes teòrics a l’arquitectura.

Per obrir el debat els vaig demanar que parlessin de les diferències entre tres tipus molt diferents de biblioteca – però no des del punt de vista del disseny arquitectònic sinó de la influència dels diferents espais en l’ús que se’n fa d’ells i en les relacions que s’estableixen entre les persones.

Arrel d’aquest debat es va poder parlar de moltes altres àmbits en els què l’arquitectura té una clara incidència en la vida social, i varen sortir reflexions interessants sobre el paper de l’arquitectura en la construcció de relacions socials.

He de dir que, per mi, va ser una experiència molt gratificant i molt enriquidora. Vaig sortir de la Universitat amb la sensació no només d’haver pogut ensenyar alguna cosa sinó, sobre tot, d’haver-ne aprés moltes altres per la meva part.

Tant de bo experiències com aquesta es repeteixin, i poc a poc ens anem acostumant al treball conjunt i interdisciplinari entre diferents professions. Estic segura que tots hi sortiríem guanyant.